|
|
 |
Evolució de les extraccions
A continuació es mostra l'evolució històrica de les extraccions de l'aqüífer profund del Delta i de la Vall Baixa. De ben segur que sense el treball de la Comunitat la racionalització de les extraccions no hauria estat tan significativa.
Aquestes extraccions han permès aportar un recurs per una part complementari a les xarxes d’abastament i per altra part estratègic en situacions d’inundacions i sequeres tan típiques del clima mediterrani. També cal esmentar la importància d’aquestes aigües com a motor econòmic ja que la producció industrial i agrícola de la comarca en depèn.
Evolució de les extraccions dels aqüífers de la Vall Baix i profund del Delta del Llobregat Més informació
|
Els aprofitaments d’aigua subterrània
Un dels projectes realitzats al llarg del 2003 en Conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua ha estat l’actualització de l’inventari d’aprofitaments d’aigua subterrània.
El resultat d’aquest inventari ha estat que existeixen en el nostre àmbit més de 600 aprofitaments dels quals un 60% estan habitualment en funcionament.
Aquesta actualització permet millorar la gestió dels recursos hídrics així com ordenar-ne el seu ús. Se segellaran els pous els quals s’hagi corroborat l’extinció de l’aprofitament, es contrastarà amb les inscripcions del registre i el catàleg d’aigües, i s’exigirà comptador en els aprofitaments pertinents. Finalment, també es vetllarà per la conservació d’aquells aprofitaments catalogats pel seu interès històric.
Actualment el Departament Tècnic disposa d’un sistema d’informació geogràfica preparat no només per a gestionar la informació dels aprofitaments d’aigua sinó també tota aquella informació d’interès per al coneixement dels aqüífers: abocaments, gasolineres infraestructures lineals, rebliments i extraccions d’àrids...
Distribució per usos dels aprofitaments inventariats
Mapa de situació dels aprofitaments d’aigua subterània censats per la Comunitat d’Usuaris del Delta del Llobregat
|
La Xarxa Bàsica de Control Químic
La CUADLL disposa d’una Xarxa de Control Químic per al seguiment regular i l’anàlisi de l’estat qualitatiu dels seus aqüífers.
Aquesta Xarxa es basa en el seguiment específic dels punts més adequats de forma que s’obtingui una distribució homogènia en el territrori, en la seva representativitat a l’aqüífer (pous actius), i en possibilitat de mostrejar-los (facilitat d’accés).
La xarxa agrupa les diferents subxarxes d’Aigües de Barcelona, Aigües del Prat, l’Ajuntament de Viladecans i el Consorci del Parc Agrari i disposa uns paràmetres analítics i una periodicitat comuna.
Aquesta xarxa està formada per un total de 120 punts de control, els quals en funció de l’aqüífer s’ha definit una periodicitat de seguiment i uns paràmetres químics a realitzar determinats.
A partir de tota la informació recopilada al llarg de l’any el Departament Tècnic de la CUADLL realitza un informe en el que es presenten les dades, s’observen tendències i evolucions i es donen interpretacions dels fenòmens entre l’aigua i l’aqüífer.
Punts de control de la xarxa de seguiment químic
|
Estat de la salinitat
La salinitat provocada tant per la intrusió marina com per l’elevada concentració de sals que porta l’aigua del Llobregat i que s’infiltra a l’aqüífer és un dels problemes històrics de més envergadura amb què la Comunitat d’Usuaris s’ha d’enfrontar.
La recopilació dels resultats de les analítiques dels nostres usuaris, junt amb les dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua, s’ha aconseguit al voltant de 200 valors. A partir d’aquests, s’ha elaborat el mapa adjunt d’isoclorurs, amb l’objectiu de disposar d’una visió general de l’estat de la salinitat, tant a la Vall Baixa com a l’aqüífer profund del Delta.
Amb la construcció del col·lector de Salmorres fins a Depurbaix, l’execució de la futura barrera hidràulica contra la intrusió salina i l’augment de la recàrrega a la Vall Baixa s’espera millorar notablement aquesta situació.
Mapa de isocloruros del año 2005 (valores en mg/L)
Evolució de la concentració de clorurs en diversos punts del territori dins l’àmbit de la CUADLL
Evolució de la concentració de clorurs al municipi de Cornellà
(situació número 1 de la Figura anterior)
Evolució de la concentració de clorurs a una indústria situada a la Zona Franca de Barcelona
(situació número 2 de la Figura anterior)
Evolució de la concentració de clorurs al municipi del Prat
(situació número 3 de la Figura anterior)
Evolució de la concentració de clorurs a una indústria situada al municipi del Prat
(situació número 4 de la Figura anterior)
Evolució de la concentració de clorurs a una indústria situada al municipi de Viladecans
(situació número 5 de la Figura anterior)
|
Pla Delta
El Pla Delta és un Conveni signat entre diferents Administracions per tal d’establir un conjunt de plans i projectes ubicats dins el nostre àmbit de competència amb l'objectiu de convertir-se en el principal centre distribuïdor del sud d'Europa. Les obres incloses en aquest Conveni són: l’ampliació del Port de Barcelona, l’ampliació de l’Aeroport, la millora i creació de noves infraestructures viàries i ferroviàries i finalment les diferents actuacions mediambientals destinades a la millora i protecció i conservació del territori natural.
A totes aquestes obres cal afegir-hi aquelles que sense estar incloses en el Pla Delta tenen una importància rellevant quan a afeccions al medi. Per totes aquestes obres i infraestructures cal sempre difondre el coneixement que la Comunitat té sobre els aqüífers i realitzar un seguiment intensiu de totes elles per tal de garantir la protecció dels mateixos.
És una reivindicació històrica de la Comunitat que l’impacte del conjunt d’obres en el nostre territori pot tenir repercussions més importants que la suma dels impactes individualitzats.
L’ampliació del Port i de l’Aeroport són dos de les grans infraestructures del Pla Delta
|
Geologia
En l’àmbit del Delta del Llobregat i la Vall Baixa es distingeixen 2 unitats geogràfiques formant franges gairebé paral·leles a la línia costa:
1. SERRALADA LITORAL: Garraf i Collserola.
2. EL DELTA DEL LLOBREGAT.
Des de Martorell fins al Delta la Serralada Litoral és present a la riba dreta amb el sistema Garraf-Ordal i a la riba esquerra amb els vessants de Collserola (des del Papiol fins a Esplugues). Ambdós sistemes estan formats per materials d’edat paleozoica (veure taula).
Entre ambdues ribes es desenvolupa, durant el Quaternari, la plana al·luvial, des del Papiol fins a St. Boi, formant la Vall Baixa. I des de St. Boi fins el mar, la plana s’obre en forma de triangle formant el Delta de 90 km2 amb una línia de costa arquejada entre Montjuïc i Castelldefels. L’estructura del Delta està recolzada sobre unes margues blaves formades al Neogen. Una falla de tipus normal separa aquest bloc (margues+delta) de la Vall Baixa.
Els sediments que constitueixen la Vall Baixa i el Delta del Llobregat procedeixen de l’erosió de les formacions geològiques (roques) que el riu Llobregat i els seus afluents travessen en el seu camí.
Els dipòsits fluvials del Llobregat (terrasses fluvials i delta) i afluents, els dipòsits eòlics com les dunes, actualment fixades amb pins, i els dipòsits que cobreixen els vessants pertanyen al període Quaternari.
LA VALL BAIXA
Per entendre com s’ha format la Vall Baixa primer cal saber què són i com es formen les terrasses del riu?
Les terrasses són les superfícies que es formen als costats del riu degut a la dinàmica fluvial, els sediments que porta el riu es dipositen degut a que l’aigua perd velocitat per mobilitzar-los. Però en un altre moment, en el mateix lloc, el riu pot erosionar on abans acumulava sediments per diverses raons. La incisió dels sediments dipositats va formant terrasses fluvials, de les quals podem trobar diversos nivells en una mateix riu (Fig.3), procedents de diferents moments d’acumulació (sedimentació) i incisió (erosió). Les terrasses fluvials tenen forma d’esglaó i es separen unes de les altres per un escarpament més o menys abrupte, són planes i es desenvolupen sobre la llera del riu. Per tant les terrasses corresponen a antics nivells del riu i es formen per cicles alternants d’erosió i sedimentació. Aquests cicles poden donar-se per diferents raons (variacions del nivell del mar (canvis eustàtics), per canvis en les condicions tectòniques (subsidència de la zona pel pes dels materials), per canvis climàtics importants i per tant de cabal).
Les terrasses poden trobar-se encaixades sobre els dipòsits al·luvials antics o bé esglaonades quan reposen damunt la roca que anomenem substrat. Aquestes solen presentar-se de manera simètrica o dissimètrica.
Cal assenyalar que les terrasses més antigues seran les que ocupen un lloc més elevat, mentre que les més recents seran les més baixes topogràficament.
Cada terrassa es caracteritza per la seva alçada respecte el riu (Tx), això és el que la diferencia de les altres (mirar figura).
El riu Llobregat té 5 terrasses al·luvials quaternàries (Q) (veure Fig.4 de la Vall Baixa).
Terrasses al·luvials quaternàries
EL DELTA DEL RIU LLOBREGAT
Una de les característiques principals del delta del Llobregat és la seva horitzontalitat (0,1% de pendent) interrompuda només per les dunes costaneres. Malgrat la seva proximitat a Barcelona la plana deltaica encara conserva una diversitat de paisatge important: La platja, la pineda litoral que fa de límit entre la platja i la plana deltaica o en alguns sectors els aiguamolls permanents o temporals, i la resta de territori aprofitat com a zones de conreu, àrees industrials, nuclis urbans i serveis.
Per entendre la geologia del delta s’ha d’entendre la seva evolució al llarg del temps: El fet que la plana deltaica tingui una pendent gairebé nul·la (veure Fig.1) fa que el riu acumuli els sediments a la seva desembocadura i això provoca que quan el riu porta molta aigua hagi de buscar noves lleres. És per això que, tal i com podem veure en la figura següent, el riu ha anat canviant el seu curs i ha anat generant diferents canals distributaris generant diferents canals distributaris. Quan aquests antics braços del riu s’assecaven donaven pas a alguns estanys litorals, alguns dels quals encara existeixen avui en dia (L’estany del Remolar o La Ricarda entre d’altres).
Per altra banda, els sediments transportats per les corrents litorals han donat lloc a la formació de barres de sorra paral·leles a la costa que amb el temps han emergit (cordó litoral) i tancat petites badies donant lloc a maresmes. Aquests espais, en alguns casos, eren aprofitats pel riu per a dipositar els sediments que portava i d’aquesta manera es generaven els aiguamolls. Així el delta guanyava terreny al mar i anava creixent fins a construir el que avui coneixem.
Un altre agent constructor de delta del Llobregat que no cal oblidar són els torrents i rieres que neixen a la Serralada Litoral. Aquests no tenen un curs llarg ni permanent però els sediments que arrosseguen quan plou es dipositen a la plana deltaica ja que la pendent baixa substancialment. Aquests aports es dipositen a la plana en forma de ventalls i amb el temps generen els ventalls al·luvials que observem en la Fig.5. Avui en dia aquests ventalls al·luvials estan ocupats pels nuclis urbans dels termes municipals de St. Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels i per zones industrials.
Els estudis realitzats fins ara han definit quatre deltes (Q1-5) dels quals els tres més antics es troben actualment sota el mar. El delta que veiem actualment és format per sorres, graves i llims que han avançat cap el mar des de fa aproximadament 6000 anys.
EL AQÜÍFERS DEL RIU LLOBREGAT
Un aqüífer és un terreny, una formació geològica, que és capaç d’emmagatzemar aigua suficient i permetre que aquesta es mogui pel seu interior. L’aigua es pot moure a través dels materials rocosos gràcies a que aquests contenen buits entre les seves partícules. Aquests buits s’anomenen porus. L’aigua es mou lentament en el sentit del flux subterrani per sortir als rius o al mar en un trajecte que pot durar moltíssims anys.
Els aqüífers del riu Llobregat són de tipus detrític, això vol dir que estan constituïts per grans de roques procedents de l’erosió de masses rocoses per l’aigua o pel vent. Els buits que queden entre els grans i porus d’aquests aqüífers s’anomenen porositat intergranular i és per on l’aigua circula.
Els aqüífers del riu Llobregat són una gran font de recursos d’aigua. Des de finals del segle passat, s’utilitzaren per a l’abastament tan urbà com rural, i degut a la seva proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, encara són una important font de subministrament.
Els aqüífers del Delta es defineixen com a dos paquets de sorres separats per un tascó de llims i argiles. El paquet superior fins a cotes de -15 m per sota del terreny actual s’anomena Aqüífer superficial o Complex Detrític Superior i el paquet inferior comença per sota de cotes de -30 a -60 m (Figura 6) i rep el nom d’Aqüífer Profund o Complex Detrític inferior. Les transicions i canvis litològics entre aquests cossos sedimentaris són poc coneguts tot i que afecten en gran part a la compactació dels sediments i el flux d’aigua subterrània.
Cap a la Vall Baixa, els llims d’aquest tascó menys permeable canvien lateralment a graves i sorres, connectant els dos aqüífers del delta, a la Figura 6 es pot observar com desapareix la falca de llims.
A nivell hidrogeològic les terrasses del riu Llobregat formen part del que s’anomena Aqüífer Únic. En general no existeix cap nivell de llims i argiles que desconnecti les graves de les terrasses, com és el cas de la falca de llims al delta, i per tant es considera tota com una unitat permeable on molts cops es troben connectades les terrasses superiors amb les inferiors.
Així doncs degut al seu comportament hidràulic, el conjunt Aqüífer Profund del Delta i Aqüífer Únic de la Vall Baixa s’anomena Aqüífer Principal.
Aquests aqüífers s’alimenten bàsicament de les infiltracions de l’aigua del riu a la Vall Baixa del Llobregat, on no existeix l'aqüitard i l’aqüífer, per tant, és únic. La recàrrega natural es produeix en un 80 % a l’alçada de Pallejà. La resta es calcula que procedeix de la pluja que s’infiltra sobre els terrenys no urbanitzats i que alimenta l’aqüífer superficial i els estanys litorals del Delta.
TAULA DELS TEMPS GEOLÒGICS
*Falla normal: És una falla inclinada on el bloc que queda per damunt de la fractura s’ha mogut cap avall respecte el bloc que queda per sota de la falla degut a un tipus d’esforços de l’escorça terrestre:
|
|
|
|
|
;)
